Per conèixer Espriu abans s'ha de fer una petita introducció. Espriu es considera un artesà de la llengua, un simple aprenent. Escrivia en la intimitat i sense fer soroll. La seva infància marcarà l'obra d'Espriu profundament, sobretot el poble d'Arenys de Mar, el poble dels seus avantpassats. El seu pare era notari i un home lliberal i orgullós dels seus fills. Ell era inquiet, nerviós, xerraire i bellugadís. Als 9 anys va agafar un xarampio que canviarà la seva vida.
Espriu va haver de passar tres anys al llit sense moure's ni parlar. Farà servir més el cap que les cames i es passarà aquests tres anys llegint llibres i més llibres. Espriu es recuperà, però just després moriran el seu germà gran i una de les seves germanes. Això farà meditar Espriu i segons ell, farà que perdi por a la mort. Era apocalíptic mes que pessimista. També un entusiasmat i es deixava portar, tot i que era tímid.
L'any 1930 entra a la universitat, amb una formació literària superior als demés. Espriu es sentia com en el seu lloc natural, llegia els seus contes als companys i tots estaven molt il·lusionats i escrivien molt. Als 15 anys escriurà la seva primera novel·la, on retrata amb sarcasme la societat actual, igual que en les novel·les que escriu a la universitat. Després del 18 de juliol, amb el franquisme, s'acabarà la vida civil. Ell creu que el seu món va morir en aquell 18 de juliol. Espriu es farà una pròpia biblioteca portàtil, amb les cites de tots els llibres interessants.Així, sempre podria escapar amb ella.
La guerra serà un dol permanent i buscarà refugi en els seus primers anys de felicitat, en Sinera, una pàtria per a ell. Troba la pau en el món mític. El jardí dels 5 arbres, a la seva casa d'Arenys, és un lloc on els seus personatges poden parlar en llibertat. Quan mor el seu pare, Espriu creu que ha de portar el pes de la família. Això suposarà per a ell una vida monòtona.
Escriure mai li ha donat plaer, només sofriment, diu Espriu. Espriu es dedicarà a la poesia per culpa de la dictadura. Espriu es posicionarà clarament contra el franquisme. Els poemes de "La pell de Brau" suposaran una crítica al franquisme, ja que expressen la incomprensió dels pobles espanyols. Aquests problemes tindran una gran difusió gràcies a les seves adaptacions a la musica per part de Raimon. La seva implicació política la veu com una obligació. Era perfeccionsita, metòdic, de dretes però civilitzat i d'idees clares.
jueves, 1 de diciembre de 2011
Preguntes sobre Espriu
1. Com es defineix Salvador Espriu a si mateix?
Espriu es defineix com una persona ensopida, avorrida i que per tant, poc pot parlar d'ell
2. Quins esdeveniments marquen la infància del poeta?
El marcaran profundament la seva infantesa a Arenys de Mar, la seva malaltia i la mort d'un dels seus germans i una germana.
3. Quines conseqüències van tenir?
Doncs Arenys figura en moltes de les seves obres, sota el nom de Sinera, la mort de dos germans en la manera de tractar la mort i en la seva malaltia el fet d'haver d'estar tres anys al llit, que utilitzarà per llegir i així adquirir un nivell intel·lectual altíssim.
4. Quines eren les seves aficions?
El món clàssic, l'arqueologia i la lectura
5. Quina va ser la professió d’Espriu? Responia a una veritable vocació?
Espriu era advocat, tot i que no li agradava gens
6. Què suposà per a ell?
Per a Espriu va ser molt dur
7. Com li agradaria que li diguessin? Per què?
Escriptor, ja que considera que és un ofici com un altre.
8. QUè vol dir que “ha tocat totes les tecles de la literatura”?
Doncs que s'ha mogut en tots els àmbits de la literatura, tan en la poesia com la narrativa o els contes.
9. Quines tradicions recorre en el gènere teatral?
A figures de tradició grecollatines.
10. Quins són els seus temes profunds i recurrents?
Els drames i la mort.
11. Quina mort és la que preocupa Espriu?
La mort que de veritat preocupa Espriu és la mort apocaliptica.
12. Qui jutjarà la seva poesia?
Creu que el temps la jutjarà, però en tot cas ho farà ell.
13. Quin gènere conreà després de la Guerra Civil? Per què?
Conrearà la poesia, per raons polítiques i perquè era un estil que no perillava per la censura, a diferencia del teatre.
14. Quin indret geogràfic va tenir gran importància en la seva vida? Com
es coneix literàriament?
Arenys de Munt, poble on estiuejava de petit. Serà conegut amb el nom de Sinera, que és arenys al revés.
15. Quina és la finalitat amb què es van reunir un grup d’intel.lectuals
l’any 1970?
Es van reunir per combatre la mediocritat cultural del moment.
16. Com es defineix Salvador Espriu? Com afecta això a la seva obra?
Es defineix mètodic i perfeccionista. Això fa revisar constantment la seva obra, que anirà modificant. La literatura el fa sufrir.
17. Què ha comportat per al poeta l’acte d’escriure?
Patiment, mai l'hi ha aportat plaer.
18. Quin desig dirigeix Espriu cap a la gent jove?
Doncs vol que la gent jove llegeixi la seva poesia i que els hi serveixi.
Espriu es defineix com una persona ensopida, avorrida i que per tant, poc pot parlar d'ell
2. Quins esdeveniments marquen la infància del poeta?
El marcaran profundament la seva infantesa a Arenys de Mar, la seva malaltia i la mort d'un dels seus germans i una germana.
3. Quines conseqüències van tenir?
Doncs Arenys figura en moltes de les seves obres, sota el nom de Sinera, la mort de dos germans en la manera de tractar la mort i en la seva malaltia el fet d'haver d'estar tres anys al llit, que utilitzarà per llegir i així adquirir un nivell intel·lectual altíssim.
4. Quines eren les seves aficions?
El món clàssic, l'arqueologia i la lectura
5. Quina va ser la professió d’Espriu? Responia a una veritable vocació?
Espriu era advocat, tot i que no li agradava gens
6. Què suposà per a ell?
Per a Espriu va ser molt dur
7. Com li agradaria que li diguessin? Per què?
Escriptor, ja que considera que és un ofici com un altre.
8. QUè vol dir que “ha tocat totes les tecles de la literatura”?
Doncs que s'ha mogut en tots els àmbits de la literatura, tan en la poesia com la narrativa o els contes.
9. Quines tradicions recorre en el gènere teatral?
A figures de tradició grecollatines.
10. Quins són els seus temes profunds i recurrents?
Els drames i la mort.
11. Quina mort és la que preocupa Espriu?
La mort que de veritat preocupa Espriu és la mort apocaliptica.
12. Qui jutjarà la seva poesia?
Creu que el temps la jutjarà, però en tot cas ho farà ell.
13. Quin gènere conreà després de la Guerra Civil? Per què?
Conrearà la poesia, per raons polítiques i perquè era un estil que no perillava per la censura, a diferencia del teatre.
14. Quin indret geogràfic va tenir gran importància en la seva vida? Com
es coneix literàriament?
Arenys de Munt, poble on estiuejava de petit. Serà conegut amb el nom de Sinera, que és arenys al revés.
15. Quina és la finalitat amb què es van reunir un grup d’intel.lectuals
l’any 1970?
Es van reunir per combatre la mediocritat cultural del moment.
16. Com es defineix Salvador Espriu? Com afecta això a la seva obra?
Es defineix mètodic i perfeccionista. Això fa revisar constantment la seva obra, que anirà modificant. La literatura el fa sufrir.
17. Què ha comportat per al poeta l’acte d’escriure?
Patiment, mai l'hi ha aportat plaer.
18. Quin desig dirigeix Espriu cap a la gent jove?
Doncs vol que la gent jove llegeixi la seva poesia i que els hi serveixi.
martes, 22 de noviembre de 2011
Comentari de text de "Oda a Espanya"
Comentari de text Oda a Espanya
Oda a Espanya és un poema escrit l’any 1898 per Joan Maragall i integrat en la part de “Cants” en el llibre de “Visions i Cants”. El poema no segueix una mètrica establerta ni rima establerta, són versos lliures. És un poema compost per vuit estrofes que ens parlen sobre les desgràcies que ha suposat per Espanya implicar-se en la guerra de Cuba, amb la pèrdua d’aquesta.
Primera estrofa: En aquesta primera estrofa Maragall fa una crida a Espanya com si hi volgués parlar cara a cara. Com veurem al llarg del poema, Maragall personifica Espanya i en parla com si fos una persona. Ell deixa ben clar que li parlarà en català, la llengua que li ha donat la seva terra (nacionalisme) i una llengua marginada i que el diferencia dels altres que parlen castellà.
Segona estrofa: En aquesta segona estrofa Maragall ens introdueix el tema sobre el que parlarà al llarg del poema; l’orgull espanyol i la guerra. Maragall critica amb duresa el viure permanentment d’Espanya en el passat, tot sostenint-se amb l’ideal de morir per la pàtria per crear una imatge de glòria, però enlloc de glòria hi ha morts i derrotes.
Tercera estrofa: En aquesta estrofa Maragall introdueix una pregunta directa i retòrica: Perquè ha comportat Espanya que els seus ciutadans morin inútilment en la guerra. No hi troba cap sentit. Després planteja una afirmació lògica; vida és la sang que corre per les venes i si aquesta vessa, suposa la mort.
Quarta estrofa: En aquesta estrofa Maragall continua demanant explicacions i exposant l’egocentrisme espanyol. Només pensava en l’honor i la glòria, li recrimina aquest, però pel camí ha perdut els seus fills, es a dir, els seus ciutadans que formen el verdader país. Maragall evoca més dramatisme dient que l’únic que es celebrava a Espanya eren funerals i no festes. Funerals dels morts per la guerra.
Cinquena estrofa: En aquesta estrofa Maragall evoca el drama i forma unes imatges que ens permeten imaginar-nos el moment que ens descriu: la marxa de vaixells plens de soldats, una marxa cap a una mort segura, cap a una guerra on les seves vides penjaran del fil de l’atzar i el destí. Això ho contraposa amb la indiferència que sent Espanya, que s’ho mira sense preocupació.
Sisena estrofa: En aquesta estrofa Maragall torna a plantejar preguntes retòriques a Espanya demanant-li explicacions: On són els vaixells que portaven els seus fills? Doncs no n’hi ha perquè els seus fills han perdut la vida en la guerra de Cuba. Maragall pretén fer reaccionar a Espanya suplicant-li que torni en si però que primer ha de plorar i penedir-se pel que ha fet.
Setena estrofa: En aquesta estrofa Maragall dóna un missatge molt positiu a Espanya. Li demana que es salvi i es consoli mitjançant el plor i que després pensi en el que té, en la vida, es a dir, que pensi en els seus fills, els que encara té, com el propi Maragall. Que aixequi el cap ben amunt, cap al cel. Aquí podem observar la importància de la mirada cap al cel per Maragall.
Vuitena estrofa: En aquesta última estrofa Maragall acaba amb una sèrie de preguntes retòriques. Ell busca Espanya per reconciliar-s’hi però sembla que Espanya no l’escolta i passa d’ell i dels seus fills, es a dir, dels altres espanyols. Torna a fer referència a la llengua catalana, una llengua que perilla, però sembla que Espanya no hi és. Cansat d’esperar, Maragall acaba amb una contundent frase exclamativa:”Adéu Espanya”, que podriem considerar com un refús de l’autor cap a l’estat espanyol.
En conclusió, Maragall es sent espanyol i manté un diàleg amb Espanya, preguntant-li el què de tot plegat. Es preocupa per la situació d’Espanya i per la injustícia als seus ciutadans, molts d’ells víctimes de la guerra de Cuba. Però Maragall, cansat de veure que Espanya no respon ni a ell ni a ningú, es cansa i li llença aquesta famosa ofensiva de “Adéu Espanya!”.
Oda a Espanya és un poema escrit l’any 1898 per Joan Maragall i integrat en la part de “Cants” en el llibre de “Visions i Cants”. El poema no segueix una mètrica establerta ni rima establerta, són versos lliures. És un poema compost per vuit estrofes que ens parlen sobre les desgràcies que ha suposat per Espanya implicar-se en la guerra de Cuba, amb la pèrdua d’aquesta.
Primera estrofa: En aquesta primera estrofa Maragall fa una crida a Espanya com si hi volgués parlar cara a cara. Com veurem al llarg del poema, Maragall personifica Espanya i en parla com si fos una persona. Ell deixa ben clar que li parlarà en català, la llengua que li ha donat la seva terra (nacionalisme) i una llengua marginada i que el diferencia dels altres que parlen castellà.
Segona estrofa: En aquesta segona estrofa Maragall ens introdueix el tema sobre el que parlarà al llarg del poema; l’orgull espanyol i la guerra. Maragall critica amb duresa el viure permanentment d’Espanya en el passat, tot sostenint-se amb l’ideal de morir per la pàtria per crear una imatge de glòria, però enlloc de glòria hi ha morts i derrotes.
Tercera estrofa: En aquesta estrofa Maragall introdueix una pregunta directa i retòrica: Perquè ha comportat Espanya que els seus ciutadans morin inútilment en la guerra. No hi troba cap sentit. Després planteja una afirmació lògica; vida és la sang que corre per les venes i si aquesta vessa, suposa la mort.
Quarta estrofa: En aquesta estrofa Maragall continua demanant explicacions i exposant l’egocentrisme espanyol. Només pensava en l’honor i la glòria, li recrimina aquest, però pel camí ha perdut els seus fills, es a dir, els seus ciutadans que formen el verdader país. Maragall evoca més dramatisme dient que l’únic que es celebrava a Espanya eren funerals i no festes. Funerals dels morts per la guerra.
Cinquena estrofa: En aquesta estrofa Maragall evoca el drama i forma unes imatges que ens permeten imaginar-nos el moment que ens descriu: la marxa de vaixells plens de soldats, una marxa cap a una mort segura, cap a una guerra on les seves vides penjaran del fil de l’atzar i el destí. Això ho contraposa amb la indiferència que sent Espanya, que s’ho mira sense preocupació.
Sisena estrofa: En aquesta estrofa Maragall torna a plantejar preguntes retòriques a Espanya demanant-li explicacions: On són els vaixells que portaven els seus fills? Doncs no n’hi ha perquè els seus fills han perdut la vida en la guerra de Cuba. Maragall pretén fer reaccionar a Espanya suplicant-li que torni en si però que primer ha de plorar i penedir-se pel que ha fet.
Setena estrofa: En aquesta estrofa Maragall dóna un missatge molt positiu a Espanya. Li demana que es salvi i es consoli mitjançant el plor i que després pensi en el que té, en la vida, es a dir, que pensi en els seus fills, els que encara té, com el propi Maragall. Que aixequi el cap ben amunt, cap al cel. Aquí podem observar la importància de la mirada cap al cel per Maragall.
Vuitena estrofa: En aquesta última estrofa Maragall acaba amb una sèrie de preguntes retòriques. Ell busca Espanya per reconciliar-s’hi però sembla que Espanya no l’escolta i passa d’ell i dels seus fills, es a dir, dels altres espanyols. Torna a fer referència a la llengua catalana, una llengua que perilla, però sembla que Espanya no hi és. Cansat d’esperar, Maragall acaba amb una contundent frase exclamativa:”Adéu Espanya”, que podriem considerar com un refús de l’autor cap a l’estat espanyol.
En conclusió, Maragall es sent espanyol i manté un diàleg amb Espanya, preguntant-li el què de tot plegat. Es preocupa per la situació d’Espanya i per la injustícia als seus ciutadans, molts d’ells víctimes de la guerra de Cuba. Però Maragall, cansat de veure que Espanya no respon ni a ell ni a ningú, es cansa i li llença aquesta famosa ofensiva de “Adéu Espanya!”.
lunes, 3 de octubre de 2011
Activitats monòleg Maria Rosa
Després d'escoltar aquest monòleg, responeu les següents preguntes:
1. A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?
Pertany al primer acte i el situem al moment en que la Maria Rosa defensa l'Andreu sobre la injusticia que ha patit essent enrajolat a Ceuta.
2. Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?Perquè només parla Maria Rosa. Monòleg ve de les paraules gregues mono que vol dir un i logos que vol dir paraula, es a dir, que només parla una persona.
3. Quina és la funció del monòleg dins aquest acte?
La funció d'aquest monòleg és dónar a conèixer a l'espectador el per què del tancament de l'Andreu a la presó i la seva justificació sobre la innocència de l'Andreu.
4. Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar/llegir les seves paraules?
No era un matrimoni típic d'aquella època que només estaven lligats o per interessos familiars o per la simple comoditat del matrimoni i dónar descendència. Estaven junts perquè el seu amor va sorgir de la màgia d'una nit i perquè així ho van volguer. Estaven molt units i enamorats per aquesta raó Maria Rosa el defensa a mort.
4. Quins sentiments es reflecteixen en el seu discurs?
Sentiments de impotència, resignació, tristor i maternalitat envers l'Andreu, ja que s'en compadeix i li fa pena que estigui allà a Ceuta tot sol.
5. Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?
Un personatge passional que accepta amb resignació la seva desgràcia i molt fidel al seu marit
1. A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?
Pertany al primer acte i el situem al moment en que la Maria Rosa defensa l'Andreu sobre la injusticia que ha patit essent enrajolat a Ceuta.
2. Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?Perquè només parla Maria Rosa. Monòleg ve de les paraules gregues mono que vol dir un i logos que vol dir paraula, es a dir, que només parla una persona.
3. Quina és la funció del monòleg dins aquest acte?
La funció d'aquest monòleg és dónar a conèixer a l'espectador el per què del tancament de l'Andreu a la presó i la seva justificació sobre la innocència de l'Andreu.
4. Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar/llegir les seves paraules?
No era un matrimoni típic d'aquella època que només estaven lligats o per interessos familiars o per la simple comoditat del matrimoni i dónar descendència. Estaven junts perquè el seu amor va sorgir de la màgia d'una nit i perquè així ho van volguer. Estaven molt units i enamorats per aquesta raó Maria Rosa el defensa a mort.
4. Quins sentiments es reflecteixen en el seu discurs?
Sentiments de impotència, resignació, tristor i maternalitat envers l'Andreu, ja que s'en compadeix i li fa pena que estigui allà a Ceuta tot sol.
5. Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?
Un personatge passional que accepta amb resignació la seva desgràcia i molt fidel al seu marit
martes, 27 de septiembre de 2011
Activitats terra baixa
1-Quina és la caracterització que es fa de Manelic per boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l'acte I?
Per part d'en Josep es fan caracteritzacions de bastant mal gust titllant a Manelic de rucàs i que mai sa relacionat en cap persona. Per part de Manelic es s'auto-caracteritza parlant de la tristor que sent per haver deixat la muntanya i amb ella tots els animals amb els quals vivia i encara fa que la gent se'l miri amb cara més extranya.
2-Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l'escena VIII de l'acte I
Donen a conèixer que Marta era una nena petita quan va conèixer Sebastià. No tenia diners i Sebastià la va acollir al seu poble i se la va fer propietat seva. Sebastià està enamorat de Marta l'únic que només la fa casar amb Manelic perquè sinó no es podria casar amb la pubilla Sala i no podria saldar els seus deutes d'hipoteques i embargs. Sebastià desitja a Marta, però ella només si sent lligada perquè és la seva propietat.
3-Explica la visió de la "terra baixa" i de la "terra alta" que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l'acte II i III
La terra alta és una terra verge, tranquila, on no hi ha arribat la maldat de l'home. En canvi la terra baixa és símbol de corrupció i maldat.
4-En la seva darrera intervenció, Manelic al·ludeix a la mort del llop. Per què? Creus que es reflecteix un canvi de caràcter i l'actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I? Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi?
Al·ludeix la mort del llop, perquè simbolitza que ha mort el causant del terror en aquell poble. El llop sempre s'ha fet servir per expresar el mal i la por. Això és el que fa Sebastià, tenir tot el poble aterrit com fan els llops en els pobles. Pel que fa el caràcter del Manelic, es veu un canvi bastant gran. Al principi es veu un bon noi i innocent quan parla amb la gent del poble. Al final s'el veu un noi desquiciat i corromput i espatllat per la societat, un tema tractat per Guimerà;l'home és bo per naturalesa però la societat el fa dolent.
Per part d'en Josep es fan caracteritzacions de bastant mal gust titllant a Manelic de rucàs i que mai sa relacionat en cap persona. Per part de Manelic es s'auto-caracteritza parlant de la tristor que sent per haver deixat la muntanya i amb ella tots els animals amb els quals vivia i encara fa que la gent se'l miri amb cara més extranya.
2-Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l'escena VIII de l'acte I
Donen a conèixer que Marta era una nena petita quan va conèixer Sebastià. No tenia diners i Sebastià la va acollir al seu poble i se la va fer propietat seva. Sebastià està enamorat de Marta l'únic que només la fa casar amb Manelic perquè sinó no es podria casar amb la pubilla Sala i no podria saldar els seus deutes d'hipoteques i embargs. Sebastià desitja a Marta, però ella només si sent lligada perquè és la seva propietat.
3-Explica la visió de la "terra baixa" i de la "terra alta" que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l'acte II i III
La terra alta és una terra verge, tranquila, on no hi ha arribat la maldat de l'home. En canvi la terra baixa és símbol de corrupció i maldat.
4-En la seva darrera intervenció, Manelic al·ludeix a la mort del llop. Per què? Creus que es reflecteix un canvi de caràcter i l'actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I? Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi?
Al·ludeix la mort del llop, perquè simbolitza que ha mort el causant del terror en aquell poble. El llop sempre s'ha fet servir per expresar el mal i la por. Això és el que fa Sebastià, tenir tot el poble aterrit com fan els llops en els pobles. Pel que fa el caràcter del Manelic, es veu un canvi bastant gran. Al principi es veu un bon noi i innocent quan parla amb la gent del poble. Al final s'el veu un noi desquiciat i corromput i espatllat per la societat, un tema tractat per Guimerà;l'home és bo per naturalesa però la societat el fa dolent.
jueves, 15 de septiembre de 2011
Emili Teixidor
Nascut el 22 de setembre del 1933 Roda de Ter, Emili teixidor va estudiar dret, Filosofia i llteres, periodisme i magisteri. És un dels escriptors més reconeguts de la llengua catalana i una dels clàssics moderns de la literatura infantil i juvenil. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa.
S'ha especialitzat en literatura infantil i juvenil, però també ha escrit novel·les per a adults. En la seva etapa literària a rebut molts de premis, en especial una creu de Sant Jordi que va rebren de la Generalitat de Catalunya l'any 1992. La seva novel·la més famosa és pa negre, que va ser guardonada l'any 2003 amb el premi Joan Creixells i al 2004 amb el Premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de Catalunya. Aquesta novel·la ha sigut adaptada al cinema on ha tingut una forta repercussió en els Premis Gaudí i als Goya, fins a tal punt que portaran aquesta adaptació als prestigiosos Premis Oscar
S'ha especialitzat en literatura infantil i juvenil, però també ha escrit novel·les per a adults. En la seva etapa literària a rebut molts de premis, en especial una creu de Sant Jordi que va rebren de la Generalitat de Catalunya l'any 1992. La seva novel·la més famosa és pa negre, que va ser guardonada l'any 2003 amb el premi Joan Creixells i al 2004 amb el Premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de Catalunya. Aquesta novel·la ha sigut adaptada al cinema on ha tingut una forta repercussió en els Premis Gaudí i als Goya, fins a tal punt que portaran aquesta adaptació als prestigiosos Premis Oscar
miércoles, 14 de septiembre de 2011
Cursant 2 de batxillerat
Estic molt content de encetar aquesta nova etapa a segon de batxillerat i encarar aquest curs amb il·lusió per accedir a la universitat. Haurem de treballar molt i espero que tinguem sort.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)