Resum de la vida de Salvador Espriu

Per conèixer Espriu abans s'ha de fer una petita introducció. Espriu es considera un artesà de la llengua, un simple aprenent. Escrivia en la intimitat i sense fer soroll. La seva infància marcarà l'obra d'Espriu profundament, sobretot el poble d'Arenys de Mar, el poble dels seus avantpassats. El seu pare era notari i un home lliberal i orgullós dels seus fills. Ell era inquiet, nerviós, xerraire i bellugadís. Als 9 anys va agafar un xarampio que canviarà la seva vida.
Espriu va haver de passar tres anys al llit sense moure's ni parlar. Farà servir més el cap que les cames i es passarà aquests tres anys llegint llibres i més llibres. Espriu es recuperà, però just després moriran el seu germà gran i una de les seves germanes. Això farà meditar Espriu i segons ell, farà que perdi por a la mort. Era apocalíptic mes que pessimista. També un entusiasmat i es deixava portar, tot i que era tímid.
L'any 1930 entra a la universitat, amb una formació literària superior als demés. Espriu es sentia com en el seu lloc natural, llegia els seus contes als companys i tots estaven molt il·lusionats i escrivien molt. Als 15 anys escriurà la seva primera novel·la, on retrata amb sarcasme la societat actual, igual que en les novel·les que escriu a la universitat. Després del 18 de juliol, amb el franquisme, s'acabarà la vida civil. Ell creu que el seu món va morir en aquell 18 de juliol. Espriu es farà una pròpia biblioteca portàtil, amb les cites de tots els llibres interessants.Així, sempre podria escapar amb ella.
La guerra serà un dol permanent i buscarà refugi en els seus primers anys de felicitat, en Sinera, una pàtria per a ell. Troba la pau en el món mític. El jardí dels 5 arbres, a la seva casa d'Arenys, és un lloc on els seus personatges poden parlar en llibertat. Quan mor el seu pare, Espriu creu que ha de portar el pes de la família. Això suposarà per a ell una vida monòtona.
Escriure mai li ha donat plaer, només sofriment, diu Espriu. Espriu es dedicarà a la poesia per culpa de la dictadura. Espriu es posicionarà clarament contra el franquisme. Els poemes de "La pell de Brau" suposaran una crítica al franquisme, ja que expressen la incomprensió dels pobles espanyols. Aquests problemes tindran una gran difusió gràcies a les seves adaptacions a la musica per part de Raimon. La seva implicació política la veu com una obligació. Era perfeccionsita, metòdic, de dretes però civilitzat i d'idees clares.